Pasqua:

d'aquí ve l'autèntica alegria!

Quan la primavera esclata,

celebrem la festa cristiana més important:

la Pasqua, que commemora la resurrecció de Jesús,

maltractat injustament, torturat i executat

per les mateixes autoritats religioses.

És la festa més gran de tot l'any. D'altres n'hi ha que són més populars, més mediàtiques, com ara el Nadal —encara que el muntatge comercial que la cobreix com una heura la disfressa fins a desfigurar-la sense vergonya—, però la Pasqua és la culminació de l'alliberament anunciat i per això és la font d'on neix l'autèntica alegria. Ens alegrem profundament per Jesús, que mereix sense discussió el regal de la vida plena rebut del Pare, però també ens alegrem perquè la resurrecció de Jesús comporta també la nostra transformació: ja no som éssers per a la mort, sinó per a la vida.

Viure sabent que has estat alliberat del domini del mal, no pas per mèrits propis —no hi ha cap humà que realment en tingui—, sinó per pura generositat gratuïta, esquinça tota apatia i fa brollar impetuosament com un guèiser l'autèntica alegria. És veritat que no t'és estalviada la contradicció ni el patiment, però passi el que passi, tot té sentit. Entre l'absurd i l'esperança has triat aquesta darrera, i no t'has equivocat.

El repte que tenim no és pas creure-ho o no —que l'experiència ens ho transparenta un si és no és, veladament—, sinó ser conscients de la vida nova i definitiva de Jesús que bull dins nostre originant aquesta nostra transformació, i viure-la sense por cada dia, en la vida quotidiana del treball, la convivència i el creixement, en el compromís solidari amb tothom, en el nostre interior, on es cou tota elecció i tota fidelitat...

De tot cor, bona Pasqua!