Bons propòsits per a viure de veritat

5. Pensar quina

mena de persona vull ser 

Un dia o altre ho hem de pensar molt ben pensat,

això de quina mena de persona vull ser;

tant per tant, doncs,

val la pena que ho pensi com més aviat millor

i aprofiti la resta de la meva vida al cent per cent.

Què necessitem per a fer-ho? Determinació i una estona quieta, neta de converses i de distraccions. Formulem-ho de la manera que ens vagi més bé: què vull considerar important i valuós en la meva vida?, quins pilars crec que poden sostenir fermament la meva vida, tenint en compte que hi ha dies de bona mar i dies de galerna? En què puc posar tota la confiança, sense por de quedar decebuda?

Em pot guiar la meva pròpia experiència, i també la dels altres, que, ben mirats, poden arribar a ser ben bé un llibre obert per a nosaltres. La meva pròpia experiència em diu ben clarament que les mitges tintes no satisfan. I l'experiència dels altres em diu també una cosa semblant amb diferents matisos. N'hi ha alguns a prop meu que s'han sabut comprometre en allò que consideren essencial i, amb varietat de tarannàs, tenen una característica comuna: estan contents. També a prop meu n'hi ha molts altres que no paren de basquejar-se esforçadament a distreure's sense parar. Per què? Perquè potser, si no estiguessin sempre distrets, no podrien suportar la disgregació caòtica de la seva vida.

  

Val la pena que procurem concretar, ja que els pensaments difusos no arriben enlloc. Haurem de concretar el què i, sobretot, el com. És a dir, el primer pas serà concretar les actituds que creiem que val la pena de tenir, i el segon, pensar com hi podrem arribar. Potser ens caldrà una mica de reflexió per a aclarir els nostres desitjos difusos, o parlar-ne amb algú altre més experimentat, o, si el nostre desig ja és ben clar, segur que necessitarem un pla d'entrenament per a fer habitual allò que considerem beneficiós. Aquí la concreció serà un article de primera necessitat.