5. La por, mala consellera

Se'ns entortolliga com una boa, la por,

ens va estrenyent cada cop amb més força,

fins a paralitzar-nos del tot.

Si la deixem fer.

En tenim un bon repertori, de pors: por del ridícul, por de l'opinió adversa dels altres, por de comprometre'm, por del futur, de les malalties, del que em pot arribar a passar, por del que em poden fer els altres que no són de fiar, por dels propis fantasmes, por de no saber estar a l'altura de les circumstàncies, por dels conflictes, por d'encendre les ires d'una persona de mal caràcter, por de la foscor, por d'estar sol, por de quedar-se aïllat, por dels canvis... I totes les pors desemboquen més o menys en la paràlisi de les capacitats que tenim, reactives, defensives, creatives i de tota mena.

El contrari de la por és normalment la confiança i en alguns moments, comptats amb els dits d'una mà, la valentia i el coratge que ens fa prendre la iniciativa i tirar endavant. Hi ha una dita en positiu: «La por guarda la vinya», però més que al temor es refereix a la previsió del perill, cosa que no és pas negativa.

Per a guardar-nos d'aquest enemic tan comú no hi ha res millor que treballar la confiança: mantenir el seny ben despert per a detectar en quines persones podem confiar i en quines no; i, a un nivell més profund, no parar de buscar què pot sostenir la meva vida, tant en bona mar com, sobretot, enmig d'un temporal. I si ja ens sentim tenallats per la por, oprimits i lligats com un tall rodó, mirem-la a la cara! Sovint, en desemmascarar-la, veiem que semblava molt i, en canvi, no n'hi havia per a tant. D'alguna manera, tots els enemics enganyen.