42. Cultivar el sentit comú

El sentit comú és una mena de capacitat de comprendre

que sap tenir en compte, sobretot,

 el marc de situació de tot:

jo mateixa, els altres,

cada una de les circumstàncies d'un moment determinat...

Tenir una gran intel·ligència és un do que puc haver rebut o no. No tothom excel·leix per la seva capacitat de comprensió ràpida, ajustada, sensible..., aquest llampec que en un tancar i obrir d'ulls ho ha il·luminat tot. En canvi, el sentit comú —que per a alguns és el germà petit i pobre de la intel·ligència—, si té mala fama de no ser-ho gaire, de comú, és perquè no ha estat prou cultivat. Per què? Segurament per les mateixes raons de sempre: peresa, estat de distracció permanent, reflexió insuficient, no saber per on començar, no tenir ganes de fer l'esforç de continuar...

Qui fa servir el sentit comú sap estar al lloc que li correspon, sap fer-se càrrec del que viu i sent l'altre i, doncs, s'estalvia de ser inoportú i d'utilitzar moltes altres actituds igualment enutjoses: la indiscreció, la insistència, els interrogatoris sense solta ni volta, fer perdre miserablement el temps amb qüestions sense cap mena d'interès per a aquell a qui toca d'escoltar-les... Tant el qui té molt de sentit comú com el qui en té ben poc ens ensenyen: els uns en positiu i els altres en negatiu.

Si estem decidits a cultivar el sentit comú, ens trobarem que necessitem observar, reflexionar, comentar, si fos possible, replantejar molts patrons arrelats de conducta... En aquest aspecte com en molts, per no dir en tots, com més gran i de més qualitat sigui el nostre potencial de sentit comú, més de pressa i d'una manera més segura avançarem. ¿Recordeu aquella dita que fa: «Diner fa diner»? Doncs això. Val la pena, doncs, que no badem i que ens hi posem amb ganes, perquè fent-ho millorarem molt el món que ens envolta i les persones del nostre entorn ens ho agrairan.