40. Cultivar el realisme 

La millor finestra des d'on mirar la realitat

—si el que volem és veure-la—,

és el realisme.

Si guaitem des de qualsevol altra finestra potser veurem paisatges meravellosos, però no la realitat tal com és. El que és curiós és el gust permanent per a enganyar-se que té la humanitat...

Tothom la té, aquesta finestra del realisme, però més de quatre s'han descuidat d'apujar la persiana, i així és molt difícil que vegin la realitat tal com és ni res que s'hi assembli. La persiana, què pot ser? Poden ser els nostres prejudicis, els nostres somnis projectats en la vida com en una pantalla, el nostre punt de vista petrificat, les nostres pors precisament de veure la realitat tal com és. No oblidem que la por podria optar perfectament al Premi Nobel de la Dissimulació, si existís.

Si volem aprofitar els anys que tenim de vida i ser feliços, ens cal cultivar el realisme: acostumar-nos a dir les coses pel seu nom, a tocar de peus a terra, a acollir tot el que vagi venint com una oportunitat de créixer i d'aprendre, a afrontar les dificultats amb coratge i a tornar a començar les vegades que calgui... L'alternativa que ens queda és bastant galdosa: fer el ridícul oblidant coses tan comprovades i palpables com el pas de temps, la limitació humana, la finitud de totes les coses, la mort... No ens confonguem, amics: alguns encara no se n'acaben de fer el càrrec, però això és la terra, no el cel! Cultivant el realisme, tan necessari, segur que tindrem un 2024 boníssim, tal com us desitjo a tots.