41. Cultivar la llibertat 

De totes les definicions que el diccionari recull

del terme 'llibertat', m'ha agradat sobretot aquesta:

«Capacitat de la voluntat humana

per a dirigir-se al bé».

De què em serviria la capacitat de triar si no sabés triar bé? De ben poc. I això ho veiem ben sovint: persones que no saben valorar i escoltar els qui tenen més senderi, sinó els més ximplets, i es posen en perill de caure en un abisme del qual serà difícil sortir, en el millor dels casos. El bon ús de la llibertat requereix intel·ligència, per això no podem pas deixar de cultivar i treballar aquests aspectes perquè, amb tota exactitud, ens hi va la vida.

Tothom es pot equivocar; de fet, tots ens equivoquem. Però això no és cap desgràcia, ja que aprenem així: a vegades encertant-la i a vegades, també errant-la. El que ens és imprescindible és viure ben desperts per a poder-nos-en adonar i treure totes les conseqüències que puguem, tant dels encerts com dels errors.

Aquesta és potser la primera part de cultivar la llibertat: estar ben desperts, amb els ulls ben oberts i els peus ben posats a terra. De fet, es tracta d'estar dintre meu, de sentir quin és el meu desig i de no confondre'l amb les expectatives dels altres, superant la por que la llibertat fa encara a moltes persones, que segurament confonen la lucidesa i l'exercici de la responsabilitat personal amb simples traves. De consultar permanentment el cap i el cor, per a sentir què és allò que em farà bé, allò que m'omplirà més i em farà ser més persona. En definitiva, allò que em farà sentir més feliç.