38. Cultivar el silenci

El silenci ens «obliga» a entrar dins nostre i a estar-nos-hi,

així garanteix el nostre equilibri com a persones

i fa que les nostres paraules siguin realment

comunicació de pensaments i sentiments,

en lloc de xerrameca insubstancial.

En un món tan sorollós com el nostre, el silenci ens és necessari i fins i tot terapèutic. La quietud ens refà de la tensió i de l'esgotament, facilita la reflexió, ens permet preparar adequadament qualsevol decisió que hàgim de prendre i, sobretot, fa possible i fàcil entrar dins nostre i estar-nos-hi, un dels millors «llocs» on podem estar.

Per a viure de veritat i sanament necessitem equilibrar el silenci i la comunicació. Sense el primer, la comunicació molt sovint deixa de ser-ho i es queda en una xerrameca buida i superficial. És bastant fàcil passar de comunicar pensaments, sentiments i experiències a deixar anar un bla-bla-bla banal i intranscendent sobre les cosetes que van passant. El que costa precisament és entrar a dins i mantenir-s'hi, buscant el sentit de tot el que experimentem. I el sentit es troba a dintre...

Com podem cultivar el silenci vivint en un pis corrent d'un barri qualsevol? Diguem-ho clar: no cal convertir-se forçosament en un anacoreta ni anar-se'n en un lloc desert. Si fos així, el silenci seria només per a unes quantes persones molt especials, i no; tots necessitem la quietud i la podem cultivar de moltes maneres, com ara: i si mantinguéssim apagada la televisió i la ràdio, llevat de quan volem escoltar un programa concret? I si no parléssim tan fort com ho fem sense ni adonar-nos-en? I si procuréssim suprimir sorolls innecessaris? I si aprenguéssim a estar estones en silenci? I si ens acostuméssim a escoltar música de qualitat?... Tot és començar.