36. Cultivar la soledat

Si una persona adulta no sap ser amiga de si mateixa,

malament rai, no entrarà mai dintre seu

i no podrà tastar la soledat positiva,

allà on, en definitiva,

 aprenem a viure.

Les coses essencials s'aprenen a dins, no a fora. Per això necessitem cultivar la soledat. No aquella soledat feta d'aïllament, de somnolència i galvana o d'egoisme, que cerca impúdicament la pròpia comoditat per damunt de tot, passant per espolsar-se tota mena d'obligacions morals, sempre vistes com a traves, i desemboca simplement a procurar fer sempre el que li dona la gana. 

Malauradament, aquest camí té unes roderes molt marcades, perquè són molts els que el segueixen, contents i enganyats, ben convençuts que per aquí arribaran a la felicitat, com aquell qui arriba a un parc, a una avinguda o a un monument qualsevol. Per sort, no hi arriben, i llavors ja poden començar a preguntar-se si hi ha manera de poder conèixer l'altra mena de soledat, la que permet entrar a dins.

Cultivar la soledat positiva ens és més necessari que el pa al ventre. Necessitem prendre consciència, sentir-nos vius, analitzar les possibilitats, prendre decisions i «pesar» els fruits que n'hem tret i els que en podíem haver tret fent-ho d'una altra manera. Aprendre a dir-nos sempre la veritat, tant si és dolça com si és amarga; també aprendre a estar bé sense necessitar que ens facin titelles constantment... Puc cultivar la soledat començant per dedicar-hi estones curtes, que potser aviat ja voldré que siguin una mica més llargues. Adonant-me de com ens arriba a agradar distreure'ns i atrevint-me a descobrir l'interès, sovint misteriós i ben poc conegut, de les coses essencials. Cuidant, sí, l'harmonia i la bellesa de l'espai, però, sobretot, la fervent amistat amb un mateix, perquè, en realitat, jo no hauria de ser una desconeguda per a mi mateixa, ni ningú amb qui discutir constantment, ni a qui renyar i exigir sense treva, sinó l'amiga més íntima i pròxima que tinc, que es mereix que estigui sempre a favor seu i que li ofereixi poder gaudir d'aquest àmbit deliciós, imprescindible per a viure de debò.