22. Cultivar l'ordre 

A l'altre extrem de l'ordre hi ha el caos,

ni més ni menys,

el caos en les coses que toco, en el que dic,

en el que penso, en tota la meva realitat interior.

Quan no cultivem l'ordre, el caos —sovint ben disfressat de llibertat i d'espontaneïtat— ho va envaint tot silenciosament. Es comporta una mica com el rovell, que comença fent una taca i acaba foradant i destruint el teixit tacat. I una de les primeres coses que ataca acostuma a ser el sentit comú. Llavors els arguments i les raons que donem es van fent cada cop menys raonables, fins que, pel cap baix, les podem qualificar de surrealistes o, fins i tot, de pures animalades.

Estudiar atentament tant els arguments surrealistes com les animalades que molta gent profereix amb tot l'aplom pot ser molt instructiu. Veure les excuses i justificacions que s'arriben a empescar els altres és una bona via per a anar descobrint i desemmascarant les pròpies. Un cop haurem arribat en aquest punt, només —només?!— faltarà entrar en acció per desfer el mal camí seguit i tornar a la racionalitat per no abandonar-la. Cultivar l'ordre pot ser una bona manera de tornar a la racionalitat. Si us plau, no ens deixem entabanar per la idea absurda que això avui dia no ho fa ningú. Les paraules 'ningú' o 'tothom' assenyalen sempre una generalització, i generalitzar, ben pensat, ¿no és una manera subtil de faltar a la veritat? ¿Qui pot assegurar que avui dia 'ningú' no fa això de cultivar l'ordre, si no coneixem ni un 1% de la població (comptant només el nostre país)?

Cultivar l'ordre, per començar, pot incloure moltes bones pràctiques estabilitzadores: reflexionar abans de parlar; pensar una mica què vull fer i com ho faré, i fer el que m'havia plantejat fins al final; no picotejar ni pretendre fer tres coses alhora; endreçar i ben disposar el lloc on m'estic, ja que l'ordre o el caos extern afavoreix l'intern, i no pas poc; marcar un cert ordre per al menjar i per al descans, ja que la natura i el cos tenen i necessiten un ritme; fer allò que he decidit fer amb gust, amb una certa concentració, «estant aquí» amb el pensament, la percepció, la motivació i la convicció, buscant el sentit del que faig... L'ordre ens du a l'equilibri, a l'harmonia i al veritable descans.