4. Cultivar la transparència

La transparència és un valor amb moltes branques:

veracitat, sinceritat, autenticitat...,

que mostren la veritat d'un mateix i dels altres, 

una veritat que farem bé de descobrir, estimar i cultivar.

Valoro les persones autèntiques i descobreixo que només les puc acollir de debò des de la meva pròpia essència, la meva pròpia veritat, amb naturalitat i tota senzillesa. Poques coses hi ha tan incòmodes com una persona postissa! Quin paper em deu estar representant? La seva xerrameca sona falsa, com un plat esquerdat.

No ens hauríem de cansar de cultivar la transparència; ella ens mostrarà ben clarament en quins moments i en quines qüestions no ens acabem de dir del tot la veritat. Per a obrir-nos a la transparència ens faran nosa les justificacions i excuses, i farem bé d'escombrar-les amb coratge, sabent que dir-se la veritat sempre allibera.

La veracitat es viu a dins i pren forma en la sinceritat. Al primer cop d'ull ens semblaria que això de ser sincers afecta únicament la paraula. Si ho pensem una mica bé, però, comprenem que afecta tota la nostra vida: actituds, accions concretes, estil de vida, maneres de fer i de parlar... Fins i tot el «subsòl»! És a dir, les motivacions. No solament el que faig, sinó per què ho faig. Normalment, en el subsòl no hi ha gaire claror i és molt fàcil enganyar-se. Per tant, necessitaré encendre el focus de la sinceritat per a no fer-me trampes: per exemple, per què faig un voluntariat que faig?, pel goig d'aportar gratuïtament una cosa bona?, perquè els meus millors amics ho fan i jo no vull ser menys?, perquè a casa em moriria d'avorriment? Si cal, després ja treballaré per purificar els meus interessos. Però, primer de tot, m'haig de dir la veritat.