Tancament? No, gràcies! 

Em fa una gran nosa, el tancament,

perquè si el que vull és créixer,

necessito tenir el cor i la ment ben oberts.

Com podré renovar l'aire de casa meva si no obro alguna finestra? Com podràs entrar a casa meva si tinc la porta tancada amb un forrellat? De quina manera podria renovar idees i actituds si no obro la ment i el cor? Si cadascú de nosaltres s'atura un moment a repassar les moltes coses interessants i enriquidores que hem tingut la sort de poder fer, veurem que en el seu origen hi ha hagut sempre un acte d'obertura: Per què no participar en això que m'han proposat? Per què no m'hi fico també jo, en aquest projecte? I si em comprometés en aquesta tasca?...

Sempre que comencem una etapa nova en la vida o simplement en cada inici de curs se'ns obren al davant moltes possibilitats. Recordem: quantes coses que al primer moment ens semblaven gairebé irrealitzables, al cap de poc temps s'han demostrat beneficioses per a mi i per als altres, agradables, constructives i font de satisfacció per a tots, però sobretot per a mi... Davant d'una invitació o una possibilitat, sempre tenim al davant dues portes: una d'oberta —per què no?— i una de tancada —i ara!— i depèn de per quina banda tirem, ens enriquirem o bé ens quedarem igual.

El tancament ens dona seguretat perquè el terreny que trepitgem ja ens és conegut, i cal reconèixer que és molt còmode, però ens limita i a la llarga ens portaria a repetir-ho tot rutinàriament i a quedar momificats i dissecats... Sincerament, aquest no és un horitzó gaire falaguer i no el vull pas per a mi. Davant de qualsevol possibilitat nova val la pena que sospesem tots els pros i contres, i que tinguem ben present que tota situació nova —sobretot quan fa temps que fem el mateix— fa mandra i una certa por. Ja hi hauríem de comptar. Provar-ho no ens compromet a res i, en canvi, ens pot portar molts beneficis, a mi i als altres.