L'autèntica qualitat de vida

Com ens cal recuperar el sentit veritable de la qualitat de vida!

No es tracta sobretot de tenir més diners,

sinó de ser més persones, més lliures

i de ser més amics de nosaltres mateixos.

Què en trauria de fer molts diners que no m'aportessin més llibertat ni em fessin més persona? Per què sovint valorem més allò que va per fora, la presentació, l'embolcall, que no pas el contingut? No cal pas tenir un màster per a distingir que té més valor el bombó que no el paper, per brillant i vistós que sigui... Més ben dit, per a distingir que l'únic que té valor és el bombó!

Per la mateixa raó hem de valorar les persones pel que són, no pel que tenen; és a dir, hem de valorar en nosaltres mateixos, en els altres i en tot, allò més valuós, no allò més vistós. I en les persones el més important sempre és a dintre: les bones actituds, els bons sentiments, les bones decisions...

La roda consumista ens tempta sempre amb aparells que ens ofereixen noves possibilitats, sempre més i més, amb objectes que ens permeten fer un gavadal de coses, amb milers de facilitats que, sovint, més que fer-nos la vida més fàcil ens la compliquen, i de quina manera. I ens sentim atabalats fins que no ens aturem a pensar i ens adonem que el que és important de debò no és res del que omple els aparadors, sinó precisament tot allò que no podem pas comprar: el temps, que puc omplir de bona companyia, comunicació i activitats interessants per a mi i per als altres; el benestar i la pau de dins, que omplen tot allò que faig i s'irradien als que hi ha al voltant; la consciència d'existir, que quan hi és ho il·lumina tot... Aquesta és l'autèntica qualitat de vida, que faríem bé de valorar, desitjar per a tothom i cultivar amb sàvia dedicació!