Tot comença amb l'acceptació

Si primer de tot ens acceptéssim tal com som

i acceptéssim les circumstàncies que tenim,

seríem tots plegats molt més feliços.

Massa sovint perdem el contacte amb la realitat i oblidem que tots tenim una determinada estructura temperamental. El temperament que té cadascú marca només el punt de partida del seu creixement. Conèixer bé la pròpia estructura temperamental i acceptar-la sense renyar-nos per ser com som ens ajudarà a no perdre el temps i les energies en autoreconvencions, sinó a aprofitar-les totes per a créixer i fer camí amb tota la força de què siguem capaços.

A poc a poc seria bo que anéssim aprenent a ser més bons amics de nosaltres mateixos; això ens ajudaria molt a tirar endavant amb més determinació en el nostre camí de creixement. Fet i fet no ho fem pas d'una altra manera quan acompanyem algú en el seu creixement: l'animem; no el renyem.

Treballar per positiu empeny molt més a millorar que no pas dedicar-se grans reprimendes. Fer-se retrets i reprensions més aviat du al bloqueig i a la paràlisi, situacions que no acostumen a derivar en cap mena de superació. Tot creixement comença per l'acceptació de la realitat com a punt de partida —acceptar-me tal com soc i acceptar les meves circumstàncies—, continua per la reflexió sincera sobre el que faig i el que sento, i desemboca en la implantació decidida de les millores que necessito.