La bona amistat amb un mateix

Té uns ingredients imprescindibles, la bona amistat:

confiança, sinceritat, bona comunicació,

el desig de comprendre i donar un cop de mà

amb el bé de l'altre com a objectiu...

La bona amistat és la relació que procurem tenir amb els altres, en diferents cercles concèntrics de coneixement mutu, de franquesa, d'afinitat de valors i d'objectius... Unes vegades ens en sortim prou bé i altres vegades fracassem rotundament, per dificultats nostres o dels altres.

Normalment, però, no considerem gaire la bona amistat amb nosaltres mateixos, i és una llàstima perquè la nostra maduració se'n ressent i per dins anem quedant raquítics i encarcarats. Potser és per això que ens ressona a dintre una veu molt aspra, com de vigilant —es passa la vida renyant-nos i fent-nos retrets— i que n'hi fem molt de cas; massa!

Faríem bé de cultivar aplicadament la bona amistat amb nosaltres mateixos, partint d'una confiança sincera i senzilla en el nostre bon fons, comú a tota persona. Si ho fem i establim dins nostre un diàleg constructiu i ple de comprensió, segur que progressarem i millorarem en tots sentits, aconseguirem desfer molts nusos i ja no farem tant de cas de la veu aspra que no sap fer més que esbroncar-nos i deixar-nos estamordits, perquè en tindrem una altra de més ferma, positiva i interessant a escoltar.