Algunes dificultats

en començar el curs

Tots els moments de transició i de canvi

comporten uns certs desequilibris i algunes tensions.

La inèrcia es fa sentir i costa trencar-la.

L'inici de curs pot presentar les seves dificultats.

Segons l'etapa que visquem i segons com estiguem, el nou curs que es va acostant ens pot produir durant uns quants dies una certa sensació d'amenaça, un temor vague i difús de no poder digerir tot el que sembla que ens caurà al damunt. La reacció visceral davant d'això podria ser tancar-nos i voler mantenir tant sí com no el ritme més reposat de l'estiu, cosa que seria un error, perquè ens perdríem un bé de Déu d'experiències. Retallar la vida no és mai un encert.

Un altre desequilibri que ens pot afectar, encara que de signe oposat, és que ens vingui una mena de febre de voler-ho fer tot: ¿no us heu fixat que, normalment, en tota mena de classes, conferències o altres coses semblants comença un grup de trenta persones —posem per cas— que al cap de ben poc passa a ser d'una vintena i en acabar el curs potser s'haurà reduït fins a deu? Són els de la febre. Ho volen fer tot, s'il·lusionen amb el començament de tot i picotegen a tots els plats...

Potser més ens valdria observar molt més —l'observació acosta a la saviesa— els canvis en les etapes i les reaccions que desperten en cadascú. Només una mica mica de reflexió ens portarà a comprendre què passa a cada moment i què em passa concretament a mi; m'ajudarà a tocar de peus a terra: si tinc un temperament passiu i una lleugera tendència a la introversió, no és gaire lògic esperar que m'agafi la febre d'apuntar-me a tot; si, ben al revés, tinc un esperit inquiet i soc una mena de cul del Jaumet, serà difícil que experimenti cap sensació de temor o de mandra davant les activitats que comencen. Cadascú a la seva manera, el que és important és que organitzem un nou curs interessant i que el visquem a fons.