Existir bé

 

Hi ha moltes maneres de viure o d'existir,

algunes que normalment tenim molt mal enteses... 

Per exemple: què s'entén per viure bé?

Normalment s'entén que viure bé és atipar-se com un lladre,

no fer brot i no contrariar l'instint per res del món.

Però el títol no es refereix pas a aquesta definició, que no mereixeria ni l'esforç de dir-ne quatre paraules mal dites, sinó a una existència ben viscuda en tots els sentits. Com ara en el sentit de posar en joc totes les potencialitats pròpies dels éssers humans resumides en tres paraules: llibertat, intel·ligència i voluntat.

Segons el meu parer, existir bé inclou reflexionar sobre l'estat de la meva sempre condicionada llibertat, sobre allò que la condiciona, i considerar de quina manera me'n podria desempallegar si no valgués gran cosa. També pensar sobre l'ús que faig del sentit comú, com l'aplico en la vida quotidiana i com podria aprendre a aplicar-lo encara millor. Considerar sense mandra com funcionen els meus criteris, en què es basen i com els qüestiono quan cal. I reflexionar sobre les meves decisions, tenint en compte el bon exercici de la responsabilitat, les meves conviccions i els meus gustos, que no són pas el mateix...

Ja ens adonem fàcilment que existir bé és viure a fons, lluny de l'abúlia imperant en alguns ambients, en què se'ns ofereix una manera de viure de mínims: no pensar gaire, fer el que fa tothom, no sortir de la cleda del que es porta i és benvist... En definitiva, resumit i condensat en poques paraules, podríem dir que viure bé és ser un mateix, amb goig i tota la gràcia de què siguem capaços, i amb més fidelitat a les pròpies conviccions que a l'aprovació i l'aplaudiment dels altres.