El més important

són les actituds

Sovint donem molta importància a les capacitats

i, ben mirat, no depèn de nosaltres tenir-ne o no.

En canvi, les actituds sí que depenen totalment de cadascú

i ens poden fer carregosos o amables,

cosa que és ben diferent.

Einstein —ho sap tothom— tenia una gran intel·ligència. Jo, per exemple, soc una nul·litat amb els números. I...? Ni la seva gran capacitat intel·lectual ni la meva curtedat en matèria aritmètica no ens ha fet més tractables ni més feliços. Què fa que una persona sigui atraient? O al revés, què fa que et vinguin ganes de fugir de la seva vora més de pressa que corrents? Les actituds.

Amb raó les podem considerar el més important de la persona, ja que són elles que ens fan sentir feliços o desventurats: de les nostres actituds depèn que la nostra vida valgui la pena o que s'esguerri. Si tinc una actitud positiva, agraïda, col·laboradora i lleial, em sentiré bé jo i els altres també estaran bé al meu costat. Si la meva actitud és negativa, prenc per costum —molt mal costum— queixar-me de tot i rondinar com si fos gairebé una professió, em tanco i em desentenc dels altres, em deixo dominar per la mandra, etc., no hi haurà qui m'aguanti. No perquè tingui poques capacitats, sinó perquè les meves actituds no estan a l'altura.

No hi ha temps ni esforç més ben esmerçat que treballar per procurar millorar les actituds. Acabo de dir "treballar" amb tota intenció i consciència, perquè les bones actituds no surten soles, com els bolets. Cal dedicar-s'hi i això vol dir unes quantes coses necessàries i imprescindibles: escoltar les recomanacions dels qui ens volen bé, fer-ne cas, esforçar-se per practicar-les, i perseverar amb bon humor i sense desànim, perquè millorar no s'aconsegueix pas en cinc minuts. I, a més, tinguem en compte que és un treball que sempre s'acaba bé: millorant!