Aprendre de l'experiència

Tots tenim els nostres punts febles, 

aquells nusos que ens porten a obrar negativament,

com a reacció a determinades actituds,

en general amb ira, judici, antipatia i confrontació.

Si no aprenem del que ens passa, sempre repetirem el mateix bucle.

No es tracta pas d'una qüestió menor, ja que el qui no sap ser conscient dels seus punts febles o dels mecanismes que originen cadascun dels seus disgustos o conflictes amb un o altre, està condemnat a repetir invariablement —en una mena de versió moderna de la llegenda del comte Arnau— els mateixos errors.

Generalment això és el que els passa a les persones que no dubten mai ni una sola mica d'elles mateixes. Les veiem segures, blindades, sense cap escletxa per a poder replantejar i millorar res. Tot ho tenen explicat —més ben dit, definit— tal com els sembla que els convé. Està molt bé pensar les coses i reflexionar-les fins a veure-les una mica clares, però no hauríem de convertir mai les pròpies reflexions i conclusions en una mena de búnquer inabordable.

Mantenir sempre un mínim dubte sobre un mateix és la millor assegurança contra l'obcecació. Això és el que em permet de créixer i de no repetir irremissiblement la mateixa seqüència d'errors. No es tracta de tornar-se un cagadubtes, sinó de deixar-se interpel·lar en tota ocasió per qualsevol cosa: l'exemple d'un altre, una reconvenció, una crítica —ni que sigui àcida o ens sembli injusta i poc fonamentada—, una broma burleta... Cal tenir coratge per a no inflamar-se i no contraatacar, com ens demana la sensibilitat ferida, sinó dedicar tot el temps que calgui a veure si la crítica té una part de raó. La valentia i el desig de veritat ens ajudaran a no tancar-nos amb pany i forrellat en la nostra visió, sempre justificativa, i una altra vegada ens permetran de tenir una reacció més madura.