Que n'és de dolent agitar-se!

Quan m'agito em sembla que vaig de pressa,

que soc una persona dinàmica que arriba a tot arreu...

Quina miopia la meva! 

Quan m'agito no puc fer res de bo...

Dit molt esquemàticament: si m'agito no puc pensar i, si no penso, les meves accions no poden ser gaire encertades. De fet, com a éssers humans que som, tots tenim tres capacitats molt importants: llibertat, intel·ligència i voluntat. I aquestes capacitats no són pas per a tenir-les, com qui té un vestit penjat a l'armari, sinó per a fer-les servir: sent lliures amb lucidesa i responsabilitat, reflexionant i cultivant la intel·ligència, i concretant els bons desigs amb accions adequades.

He de reconèixer que si m'agito ja no sé el que em pesco: soc com un motoret espatllat que cada vegada fa més soroll i trontolla de mala manera, fins que no aconseguim desconnectar-lo. He deixat de viure i, a tot estirar, he passat a funcionar.

Quan m'agito no escolto. I això és greu, perquè els qui no escolten no creixen. Què hauria de fer, llavors? Callar per fora i per dins, aturar-me i pensar, i repensar amb calma què m'ha fet rodolar fins aquí, per no tornar-hi a caure.