Temptacions de la bona gent

No us penseu pas que la bona gent, la gent normal,

en mals moments se senti temptada de robar,

d'assassinar ningú o de dedicar-se al narcotràfic,

per dir alguns dels oficis coneguts de mala reputació...

Les seves temptacions són unes altres.

Sobretot quan ens anem fent grans, per exemple, sentim vivament la temptació de tancar-nos i erigir-nos en el centre de la nostra pròpia vida, oblidant que amb els anys el nostre món ja es va empetitint prou... O també la temptació de fer el repatani, de no donar el braç a tòrcer ni que em pengin, de voler imposar la meva voluntat, de no fer cas d'aquells que tinc a la vora, m'estimen i volen el meu bé.

També sentim la temptació de pensar que el passat era molt millor, com si aquesta falsa creença ens donés llicència per a rondinar i repotegar, avinagrar-nos, queixar-nos de tot i trobar pegues a tot arreu, fins i tot allà on no n'hi ha cap..., oblidant les moltes coses bones que tenim. El qui té i manté aquesta actitud rep el nom de «mastegatatxes», pintoresc i molt expressiu. Hi ha qui fa la víctima habitualment (i això en totes les franges d'edat!), en lloc de reconèixer amb goig que en molts aspectes som ben bé uns privilegiats.

Just en aquest moment —el present que va fluint fins a convertir-se en passat—, tenim la gran oportunitat de cultivar tot allò que és més equilibrat i real: agrair, col·laborar, confiar més en els que ens acompanyen; somriure, que és baratet; fer una mica de broma, que el bon humor fa que tot es torni més lleuger... Cada dia té un moment importantíssim per a aprendre a viure amb sentit, i aquest moment és ara.