Elogi del contacte amb la natura

Si no oblidéssim tan sovint que formem part de la natura, encara que per diverses raons o circumstàncies tinguem potser uns costums més o menys urbanites, ens trobaríem més bé, gaudiríem més i em sembla que fins i tot seríem millors.

És ben cert que les vacances afavoreixen molt aquest contacte, sigui al mar o a la muntanya, amb una percepció molt més afinada de la bellesa i l'harmonia de la natura, però seria una llàstima que durant tot l'any no sabéssim viure també aquest contacte tan beneficiós. Per a fer-ho, a mi em cal simplement estar en mi, desencauar-me i mirar més enfora: vet aquí que l'admiració s'activa tota sola.

Hi ha alguns aspectes de la natura que m'atreuen molt: el silenci, que a vegades és trencat d'una manera intensíssima (pensem en una tempesta elèctrica o una forta pedregada; per cert, heu sentit mai com es va acostant una pedregada o una xafegada forta?), però que sempre torna a planar sobre el paisatge, i sobre nosaltres. També el cel, amb els seus núvols i les seves llums canviants.

Encara que visqui en una ciutat gran, res no em priva d'estar més a l'aire lliure, d'anar a peu sempre que pugui i, sobretot, de mirar amb tota intensitat la riquesa de colors, clarors i formes que la natura m'ofereix tothora gratuïtament.