El respecte d'un mateix

L'oposat a respectar-se un mateix no és pas respectar els altres, sinó no respectar ni a ells ni a mi. Fet i fet, encara que no ens ho sembli, el que apliquem en les nostres accions, referides als altres o a mi, és exactament el mateix.

El que passa és que hi ha encara moltes persones, sobretot dones, que fiquen automàticament qualsevol cosa que faci referència a un mateix al sac de les coses dolentes per egoistes. Greu equivocació! ¿No s'adonen que l'actitud interior és la mateixa tant si l'aplico als altres com a mi mateixa? El que importa és que sigui bona.

Això que passa amb el respecte, passa també amb altres actituds: valorar, estimar, disculpar, comprendre... Serà molt difícil que valori els altres, els tracti positivament, sàpiga disculpar-los, els comprengui..., si no em valoro, no em tracto bé, no em sé disculpar i no sóc comprensiva amb mi mateixa.

¿Tant costa comprendre que jo també sóc "un altre" i no pas un ésser excepcional per damunt de tots els altres? El que passa és que jo duc els peus ficats precisament dintre les meves sabates i no dins les teves o les d'aquell altre, ve-t'ho aquí. 

Respectar-se un mateix serà també algun cop fer-se respectar, defensar-se d'invasions, mantenir a ratlla algun barrut o més probablement algun ignorant..., sense per això haver d'inflar els morros a ningú ni perdre la pau ni els papers.