Viure-ho tot
com una oportunitat

Segurament aquesta és la clau del creixement humà i de la saviesa de la vida: viure tot allò que passa com una oportunitat, per costerut que sigui. Si m'entristís amb la realitat que em toca viure o m'hi enfadés em faria mal i no en trauria res de bo.

Seria com si llancés un bombó al contenidor de les deixalles orgàniques perquè el paper que l'embolica té un color que no m'acaba de fer el pes. Quina ximpleria!, podríem dir, i amb raó.

Si és bo viure-ho tot com una oportunitat, per què ho deu ser? Segurament perquè tot, per més advers que sembli i que sigui, és exactament això: una oportunitat, una bona ocasió per a aprendre i per a créixer.

Davant d'això, doncs, per poc sensat que siguis, et surt de dintre un propòsit ben senzill, tot i les seves dificultats: viure cada dia com el que és, una ocasió única, una gran oportunitat per a créixer. Em cal obertura per a acceptar positivament el que hagi de venir sense saber ni poc ni gaire de què es tractarà. Aquest pas d'encaixar primer de tot la incertesa sobre "el menú" de cada dia és molt important, i és ja en ell mateix la prova que començo a viure-ho tot com una oportunitat.

El deixeble va preguntar: "Mestre, com s'aprèn a encaixar la incertesa de la vida?". I respongué el mestre: "Encaixant-la".