Fer-se resistent

Aprendre a viure comporta també anar-se fent resistent. Si no, malament rai: qualsevol coseta de no res ens farà anar de corcoll o ens deixarà desactivats. Com ens anem fent resistents? Doncs, és ben senzill: resistint.



Cada dia ens brinda tota mena d'ocasions per a resistir, externes i també internes: resistir al cansament, a l'avorriment, al mal humor, resistir al desànim, a les ganes d'engegar-ho tot a rodar, al fort desig d'enviar algú a pastar fang... Mantenir-me ferm en les meves  conviccions i actituds pacífiques, faci el que faci el sapastre del garrot que amb autoritat o sense es dedica a repartir llenya d'una manera o d'una altra, imposant el seu criteri.

No es tracta de reprimir els sentiments, ni d'enyorar el tipus de vida que feien els ciutadans d'Esparta, però tots hem conegut algun "reiet del meu cor" que ha crescut sense ni un bri d'exigència al seu voltant i entremig de cotó fluix, no fos cas, "pobret", que topés contra alguna cosa dura i li sortís un blau, i hem arribat a la conclusió que no hi ha qui l'aguanti. Per sort, la vida, tard o d'hora, li propinarà un parell de cleques ben donades i, probablement, començarà a fer-se una mica més resistent. I més suportable.

A tots ens agrada un cos resistent, àgil, ben entrenat, i, sobretot, un esperit fort i alhora flexible, resistent, en una paraula. Però ni una cosa ni l'altra no s'improvisa en un moment. Val la pena d'aprofitar tota ocasió per a resistir i fer-se més resistent.