Som com una ceba

Sí, som com una mena de ceba. Ho dic per les diverses capes que tenim sense saber-ho gaire. També hi ha persones que ho són perquè, en lloc de ser confortables fan plorar els qui tenen a prop. Tant de bo que no siguem d'aquestes...

Normalment estem convençuts, amb la millor bona fe, que ens coneixem molt bé; i no és pas així. En tot cas, el que tenim bastant conegut són les capes de sobre de la nostra personalitat, aquella petita part en què la persona es barreja amb el personatge. Per sort, de tant en tant es presenta una crisi inesperada (totes les crisis ho són, d'inesperades) i, si no estem absorts del tot en les nostres lamentacions, podem descobrir alguna cosa interessant sobre nosaltres mateixos.

Com aquell home que gairebé presumia de tenir-ho tot controlat, fins que la vida li va clavar un cop baix i tot ell es va esmicolar com una fràgil terrissa. Pobre home..., s'ho va passar ben malament, però com que no va perdre gaire temps llepant-se les ferides, el seu desconcert el va empènyer a descobrir al seu moment que això de tenir-ho tot controlat no era un tret que el definia, sinó més aviat una mena d'anunci promocional d'ell mateix. 

Que poc sabem de nosaltres mateixos...! Davant d'això, jo mateixa em recomano humilitat i ganes renovades d'anar endins.