Assumir que tots els fets tenen sempre les seves conseqüències i obrar d'acord amb això podem dir que correspon a ser una persona responsable. I, per consegüent, la irresponsabilitat seria obrar sense tenir-ho en compte, és a dir, d'una manera insensata.
En la vida, siguin quines siguin les circumstàncies, tot té les seves conseqüències, el que fem i també el que deixem de fer, el que diem i el que callem. Tot.
Fa pocs dies vaig llegir en la premsa digital que un noiet de quinze anys havia mort electrocutat en una estació de tren. Manoi! Em vaig quedar sense respiració. "Per quins set sous esperar que vingui un tren en una estació et pot costar la vida?", vaig pensar. Però la notícia més avall ja ho especificava: resulta que aquest noiet s'havia enfilat dalt d'un vagó de mercaderies que hi havia estacionat en una altra via i en tocar la catenària va morir a l'instant electrocutat. Ah... ja ho entenc: no va morir per esperar tranquil·lament que vingués el tren, sinó per un acte irresponsable i absurd, que, lamentablement, li va costar la vida. Ell ja no hi és a temps, d'aprendre d'aquesta experiència. Tant de bo els bordegassos que anaven amb ell, tots els qui ho van presenciar i els qui hem llegit la notícia, en sapiguem aprendre alguna cosa.
Indiscutiblement, més important que el pentinat, al qual es dóna en general tant de valor, és el que hauria d'haver-hi a sota: el senderi.
En la vida, siguin quines siguin les circumstàncies, tot té les seves conseqüències, el que fem i també el que deixem de fer, el que diem i el que callem. Tot.
Fa pocs dies vaig llegir en la premsa digital que un noiet de quinze anys havia mort electrocutat en una estació de tren. Manoi! Em vaig quedar sense respiració. "Per quins set sous esperar que vingui un tren en una estació et pot costar la vida?", vaig pensar. Però la notícia més avall ja ho especificava: resulta que aquest noiet s'havia enfilat dalt d'un vagó de mercaderies que hi havia estacionat en una altra via i en tocar la catenària va morir a l'instant electrocutat. Ah... ja ho entenc: no va morir per esperar tranquil·lament que vingués el tren, sinó per un acte irresponsable i absurd, que, lamentablement, li va costar la vida. Ell ja no hi és a temps, d'aprendre d'aquesta experiència. Tant de bo els bordegassos que anaven amb ell, tots els qui ho van presenciar i els qui hem llegit la notícia, en sapiguem aprendre alguna cosa.
Indiscutiblement, més important que el pentinat, al qual es dóna en general tant de valor, és el que hauria d'haver-hi a sota: el senderi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada