Què és valuós per a mi?

35. La coherència

La coherència és allò que s'espera

del qui actua segons les seves conviccions personals.

Tot problema —corrupció, doble vida, enganys...—,

¿no ve, fet i fet, de la incoherència?

Si mirem el diccionari trobem que la coherència és «l'actuació d'acord amb el pensament». Allò que penso i que crec fermament és el que guia la meva actuació o hauria de guiar-la. El coneixement mínim d'un mateix ens recorda, però, que la nostra naturalesa és humana; limitada, doncs, i fal·lible per definició. Ens porta al lloc d'on no hauríem de sortir mai: al sa realisme, que pot rebre també el nom molt entenedor d'humilitat.

Ara bé, ja es veu ben clar que una cosa és que siguem limitats —que ho som— i que puguem fallar, i una altra de molt diferent és que siguem incoherents, ja com a opció. Malauradament, en el temps que vivim abunda la incoherència com a actitud predeterminada, en un sentit que si no fes plorar faria riure. El problema de molts és que no trien res, més aviat ho rebutgen tot vivint en la més absoluta superficialitat, amb l'excusa que «ha, ha, ha, hi, hi, hi, a veure si encara acabaríem fent l'anacoreta...», ben poc conscients que així es declaren a si mateixos com uns elements sense cap mena de valor.

Com podem enfortir i entrenar la nostra coherència? A cop calent diria que, indirectament, aprofundint les nostres conviccions personals, el nostre pensament, i alhora, treballant la rectitud de la consciència. Si, en les meves conviccions personals l'honestedat és un requisit fonamental, ja em poden oferir l'«oro i el moro» per fer negocis bruts, que jo ho rebutjaré amb tranquil·litat, sense que em tremoli la veu. Al llarg del dia i dels dies tenim moltes i variades ocasions per a entrenar la nostra rectitud de consciència: només hem d'estar atents —que poc habitual és això de viure amb atenció, en aquesta nostra era de la distracció distreta!— i escoltar per fora i per dintre els arguments que més sonen: «això ho fa tothom»; «tampoc no cal filar tan prim»; «no té gaire importància, això»... Així, si ens creguéssim acríticament aquests arguments i altres de semblants, al final, la nostra consciència recta segurament aviat acabaria sent ben tortuosa.