Què és valuós per a mi?

34. Les conviccions personals

Si el basament de qualsevol construcció

no pot ser mai de bolado o de paper fi,

sota cap concepte,

tampoc la vida d'una persona no es pot sostenir

en un mer sentiment o en un deixar-se

arrossegar pel que es porta.

Veiem molts individus que més que conviccions tenen una mena d'escudella informe, de pasterada enganxosa més aviat inconsistent; però hi ha coses que no poden deixar de ser sòlides i ben compactes sense perdre el sentit i la funció. Si l'actuació de les persones no se sosté en les pròpies conviccions personals, en què se sosté, doncs? O potser és que hem passat de ser persones a ser titelles o una mena d'hologrames eteris i despersonalitzats?

Les conviccions personals —sempre en procés de consolidació i depuració— són insubstituïbles en la nostra vida. Hi ocupen un lloc eminentment basal, de fonament, del qual neixen pensaments, conceptes, sentiments, accions, que esdevindran actituds, criteris, una determinada manera de ser, de sentir, d'actuar, en definitiva, de viure.

Massa gent no treballa les conviccions personals, ni es planteja res que s'hi assembli. Per això veiem que molts no són ni d'una manera ni d'una altra, no són ni carn ni peix, no van més enllà de ser indefinits, difusos, imprecisos... No tenen una filosofia de vida, ni arquitectura interior i, posats a no tenir, no tenen ni escala de valors. Per què? —deuen pensar—, si al capdavall es regeixen pel que anomenem «moral de situació», que podríem explicar com moure's en el seu ambient com una anguila, però sobretot sense pensar gaire, fent el que fa tothom. No cal pas ser gaire savi per a veure que aquest camí no du enlloc que valgui la pena. Desemboca només en l'agrupació d'individus que podrien ser definits amb la seva mateixa indefinició congènita: «ni sí ni no ni tot al contrari». Ben sincerament, confesso que no podria desitjar a ningú que fos d'aquests.