11. Cultivar la confiança

Sense confiança no podem viure.

Podem, si per cas, vegetar i, a tot estirar, funcionar;

però no podem pas viure de debò.

No és de cap manera una simple esperança, la confiança, una probabilitat molt alta que en el millor dels casos bé ens en podrem refiar, d'allò en què confiem. És una seguretat —tal com la defineix el diccionari— fora de tot risc o perill.

La confiança és essencial en la vida. Per això és bàsic aprendre a cultivar-la en tots els àmbits. Aprendre a confiar en els altres i, alhora, aprendre a destriar entre els qui mereixen la meva confiança i els qui no mereixen de cap manera que hi confiï. També inclou, probablement en primer lloc, aprendre a ser una persona de tota confiança, base de tot plegat, perquè, com podria buscar en els altres el que jo no he sabut fer créixer dintre meu?

Encara que hi ha molta gent que passa la vida centrada en els diners o en la resta de coses materials: gastronomia, vestits, viatges, diversions..., no cal ser gaire savi per a intuir que totes aquestes coses no poden sostenir una vida. Ni tan sols una persona humana, que està subjecta a la temporalitat i a la desaparició, com tots... Cultivar la confiança comporta, doncs, buscar i trobar allò prou sòlid en què pugui confiar: aquella filosofia de vida, aquella manera de pensar i d'actuar, aquella arquitectura interior que es mostri capaç de sostenir la meva vida, i no solament en situacions idíl·liques, sinó sobretot en situacions difícils i de profunda necessitat.