Tots som estimats

És aquesta l'experiència que hi ha al fons de tot creixement

i que fa possibles totes les remuntades:

saber-se i sentir-se estimat sense condicions.

No es tracta pas d'una experiència qualsevol, que si la tens la tens i, si no, tal dia farà un any. És una experiència essencial, bàsica. Quina llàstima que siguin tan pocs els qui la tenen, sabent i sentint que jo, «jo», jo!!!, també soc estimada o estimat, sense cap mena de condició, ara, no pas «quan sigui una mica millor», o «si em porto mínimament bé», o «si no en faig cap de molt grossa»...! La persona que desconeix la seva dimensió espiritual o que se'n riu pot viure més de cent anys sense ni adonar-se'n; més o menys com la persona ritualista o reglamentista, si està massa pendent del ritual o del reglament, ni que es confessés de bona fe creient.

L'estimació sincera que rebem dels altres és balsàmica i reconstituent, però no tots ni sempre la trobem. Tanmateix, això de què parlo és tota una altra cosa. No és una estimació epidèrmica, sinó fondament radical; anterior a qualsevol circumstància, no depèn de cap mèrit i no té data de caducitat. Potser és això que ens ho fa difícil d'admetre i, doncs, d'experimentar, a nosaltres, sempre massa presoners de l'espai i del temps.

Potser és per això que la nostra estada a la Terra és en general tan llarga: perquè les circumstàncies variades i sempre canviants de la vida ens permetin, en un misteriós instant de gràcia, percebre d'alguna manera la Presència sempre bondadosa, la «mirada que comprèn», «la mà que protegeix»... Tant de bo! Perquè, si tots som estimats, segur que també tots estem capacitats per a experimentar-ho.