Darwin tenia raó

Darwin afirmava que no era pas el més fort,

ni el més ràpid, ni el més intel·ligent de l'espècie

el que sobrevivia,

sinó el que més s'adaptava als canvis.

I tenia raó. Davant les contradiccions, les dificultats i els entrebancs de tota mena que ens va presentant la vida, no és la força, ni la rapidesa, ni tan sols la intel·ligència la que ens ajuda a sortir-nos-en, sinó la flexibilitat, la capacitat d'adaptar-nos. I això ho hem pogut comprovar tots plegats fa pocs mesos, veient com vivia la gent les dificultats de la pandèmia, amb els seus confinaments i altres limitacions: molts que semblaven molt forts i capaços no se'n sortien pas gens bé; en canvi, aquí i allà, algunes persones que molts considerarien insignificants ho vivien airosament.

Segurament, alguna cosa hauria de canviar en la nostra consideració de les actituds humanes: potser hauríem de concedir més valor a la flexibilitat, a la capacitat d'encaixar i a l'adaptació als canvis, i «devaluar» un bon tros moltes coses que ens fascinen sense gaire raó, com ara la bellesa, la força, la brillantor, l'habilitat, fins i tot la intel·ligència especulativa... Un bon tema per a reflexionar.

Com estic de flexibilitat? ¿Em sé adaptar fàcilment als canvis, als imprevistos? O bé faig plat de qualsevol petita desviació en les meves previsions? Per exemple: em «rebenta» molt que plogui quan havia pensat berenar al terrat? Em queixo i rondino de tot el que em contraria? O bé sé treure partit de qualsevol situació sense posar-hi més pa que formatge?... Potser a tots plegats no ens sobraria entrenar-nos una mica més en aquesta flexibilitat tan necessària per a viure bé. La vida quotidiana, amb els seus imprevistos, ens ofereix com sempre les millors ocasions per a entrenar la nostra flexibilitat i el nostre bon humor.