Més sobre viure i conviure

A més d'amplada i llibertat,

la bona convivència necessita una comunicació

espontània, confiada i equilibrada,

lluny tant del mutisme com de la xerrameca,

tan molestos tots dos.

Una bona combinació de paraula i de silenci és, al meu entendre i sempre d'acord amb la meva experiència, essencial per a conviure còmodament i de gust. No hi ha fórmules exactes per a assegurar aquesta bona combinació; parlant-ne amb l'altre o els altres amb qui convisc n'aniré traient l'aigua clara.

Hi ha persones de poques paraules i altres de més parladores. Ens hem d'anar coneixent, acceptant i respectant una mica més cada dia. D'altra banda, no oblidem que una cosa és parlar i una altra, comunicar.

En la bona comunicació tan important és parlar, amb el simple desig de donar a conèixer el que tinc a dins (sigui un pensament, un sentiment, un desig, una proposta...), com escoltar sense filtres, reticències ni fiscalitzacions, acollint l'altre tal com és (cosa que no arribem a saber mai del cert, tinguem-ho present) i tal com està.