Som únics!

No hi ha ningú que sigui com jo. Alguns bromegen: després de crear-me, a Déu li va caure el motllo a terra i se li va trencar. Jo soc únic, com tots els altres. ¿He pensat que si treballo aquesta peça única que soc en puc fer una petita obra d'art?

Si tots som únics no té cap sentit que em compari amb ningú. A més, quan em comparo amb un altre, sempre hi ha algú que en surt malparat: o l'altre o jo. Ni menyspreant l'altre ni menyspreant-me a mi no aconseguiré pas fer de la meva vida una petita obra d'art, sinó un bon nyap.

Valorem-nos, conscients dels molts dons que hem rebut cadascú. No envegem res, que l'enveja és una actitud corrosiva i no ens aporta res de bo. Admirem, això sí, cadascuna de les coses bones que veiem en els altres. Admirar és una actitud constructiva i molt potent que m'impulsa a adquirir, jo també, tot allò que valoro dels altres.

L'admiració posa en joc les capacitats que tinc: m'ajuda a valorar el que és positiu, m'estimula a centrar l'atenció en les bones actituds dels altres, em fa pensar per quins camins m'hi puc anar acostant, i em convida (això és el millor!) a començar a treballar ara mateix per fer-ho possible.