Saber ser feliç

Aprendre a ser feliç deu ser, primer de tot, "traduir" això tan enorme que anomenem felicitat i passar-ho a una escala més casolana: per a mi una bona "traducció" de ser feliç podria ser estar content. Simplement això, que no és pas poc.


Aprendre a estar contenta enmig de les mil petites pegues que sorgeixen cada dia, al meu voltant i també dintre meu, és aprendre a ser feliç. En general, a tots ens falta una bona dosi de realisme: la vida no és una pel·lícula de Walt Disney. 

En aquest món tot és progressiu: anem aprenent a estar contents disposant-nos a estar contents cada dia, tant si les circumstàncies ens venen de cara com si ens van en contra.

Hi ha moltes coses que ens ajuden a estar contents, per exemple, valorar el que tenim, que és molt en tots els aspectes. I, sobretot, voler en primer lloc alegrar la vida dels altres, començant pels que tinc al voltant, més que no pas voler aconseguir peti qui peti una felicitat teòrica, retòrica, gairebé plastificada, com un dels productes que s'exhibeixen en un aparador.