Donar, donar, donar...

"La vida ens ha estat donada i la mereixem donant-la". La frase del poeta, pensador i escriptor indi Rabindranath Tagore ens confirma en les nostres conviccions: vivim d'una manera veritable quan no ens retenim, sinó que ens donem.

L'experiència, que normalment és una mena de prova dels nous del que pensem, ens demostra que quan donem i ens donem generosament experimentem un goig difícilment superable.

Tots coneixem persones despreses, generoses, ben poc o gens calculistes. I també en coneixem altres d'aferrades a tot: el seu temps, les seves coses, els seus plans, els seus diners, els seus costums... M'atreviria a dir que les primeres estan bastant més endavant en el "màster" de la vida que les segones.

I afirmo això perquè donar no solament beneficia el qui rep, sinó també i principalment el qui dona. ¿Per què us penseu, si no, que molts que tenen de tot i que viuen centrats en ells mateixos fan cara de prunes agres perpètuament? Donar els faria més rics i més feliços, però no s'ho creuen.