La cultura 
de la sobrietat compartida

Fa anys que vaig llegir un llibre de Jon Sobrino sobre això. Em sembla recordar que fins i tot el vaig llegir en diagonal, però aquesta frase va il·luminar clarament les meves inquietuds davant les desigualtats en el món: hem d'anar cap aquí!

No cal ser una persona extraordinària per a veure que així no podem continuar: uns pocs (un 20%) rebentant-se el 80% dels recursos i la resta (un 80%) intentant subsistir amb el 20% restant! I no podem continuar així perquè no té sentit, perquè és absolutament injust per al 80% de les persones i, per acabar-ho d'adobar, perquè els del 20% tampoc no semblen pas gaire millorats pel fet de disposar de gairebé tot.

Davant d'aquest panorama, només hi ha un camí intel·ligent: l'alliberadora sobrietat que permet i inclou compartir i que tendeix a fer-se cultura, és a dir, consciència lúcida del valor que té en si mateixa, una consciència que es va imposant socialment pel seu propi pes.

Tenim molta feina a fer, començant per revisar amb valentia els nostres criteris, replantejar-los si cal, tenint sempre en compte el benefici que reporten per a un mateix i per als altres. No es tracta pas de privar-se de res, sinó de triar allò millor. Pensem-hi i ja en tornarem a parlar.