Mirar els altres per aprendre

És bastant freqüent mirar els altres per xafardejar; també ho és mirar-los per criticar. Però tant una cosa com l'altra no ens aporta res de bo. El que sí que té sentit és mirar els altres per aprendre, com qui llegeix un llibre o escolta un testimoni.

Xafardejar i criticar tenen força coses en comú: hem de confessar que totes dues activitats són divertides (si no ho fossin, no tindrien tants practicants); exploten la part morbosa que tots tenim, més cultivada o no tant, depèn de cadascú; i, sobretot, desactiven el propi creixement perquè ens distreuen de la nostra tasca activa de viure i ens situen com a simples espectadors de la vida dels altres. És per tots aquests motius que podem afirmar en veritat que xafardejar i criticar no ens aporten res de bo.

Una altra cosa molt diferent és mirar els altres per aprendre. I això sí que és altament beneficiós i interessant. Mirar els altres amb aquest objectiu no m'aparta ni un mil·límetre de la meva tasca de viure. És com quan llegeixo un llibre de contingut, que no em distreu pas de la meva vida, sinó que l'alimenta i l'enriqueix.

Quan miro els altres per aprendre, la meva mirada és neta, lluny de la llefiscositat de la xafarderia o de la murmuració; també lluny de la duresa del judici i de la lletjor de la comparació. Només puc aprendre quan la meva mirada és neta i oberta.