Agrair ens centra

Quan per circumstàncies que poden ser molt diverses (presses, replegament, manca de reflexió, atonia, estrès, tristesa...) ja ens comencem a descentrar, una de les coses que més ens poden ajudar a centrar-nos de nou és agrair.

Per què? Deu ser perquè l'agraïment és una actitud que pertany a l'esfera de la gratuïtat i ens hi ressitua de cop... De tant no cuidar-la o cuidar-la poc, aquesta esfera se'ns ha anat fent xica i escarransida. Qui sap si és per això que tanta gent fa cara de prunes agres...!

Agrair és alliberador, realista i assenyat. En la vida el que és més important se'ns regala. Vegem-ho, si no: què és el més important de la vida? La vida! I la vida és un do, un regal i ha estat donada a tothom. Quan un faci autopropaganda i afirmi als quatre vents que no deu res a ningú perquè s'ha fet a si mateix, mereixeria que li diguéssim amb tota desimboltura: "au, vés, que et moqui la iaia!"...

Ser agraït neix de descobrir les moltes meravelles que es poden arribar a produir en la vida quotidiana i que venen de més enllà d'un mateix: una conversa interessant, una trobada inesperada, una bona notícia, un somriure o un gest d'amistat, aprendre alguna cosa nova, percebre un punt de bellesa en algun lloc... I redescobrir que tot és un regal!