Recuperar el coratge

Vet aquí una tasca que haurem de fer segurament diverses vegades al llarg de la vida. Sense coratge no es pot viure. I en la vida hi ha moltes coses que ens poden erosionar, descol·locar o fins i tot desmuntar. Hem d'aprendre, doncs, a recuperar el coratge.

Què deu ser, això del coratge? El diccionari parla de "fermesa de cor davant les dificultats", de "valor" i de "resolució". Recuperar el coratge seria, doncs, tornar a aconseguir una bona posició davant la vida. Una posició realista, però valenta, constructiva i decidida.

Arronsar-se impedeix viure, és clar. Estar sempre desanimat, esporuguit, menystenir les pròpies possibilitats, sentir-se derrotat abans de començar la lluita és, doncs, amb tota evidència, una mala posició davant la vida.

Però a l'altre extrem també hi ha moltes actituds errònies: menjar-se el món amb forquilla i ganivet, anar pel món amb aires de perdonavides com si un estigués per damunt del bé i del mal, i ja ho tingués tot après o superat és també una mala posició, simplement perquè no és veritat...