Viure el moment present

Ben pensat, el moment present és l'únic que tenim, perquè el passat, com el seu nom indica, ja ha passat i el futur encara ha de venir, si és que l'hem de veure, cosa que no sap ningú. Si el moment present és l'únic que tenim, segur que mereix tota la nostra atenció.

El que és molt curiós és que ens costi tant viure'l bé i a fons. És molt freqüent veure persones que viuen afeixugades pel passat, sense acabar de fer tot el procés d'aprendre tant dels encerts com dels errors comesos i rebuts. Això amarga la vida de molta gent i potser ja és hora que aprenguem a passar pàgina, de les coses nocives que hem hagut de suportar i també de les que els altres han hagut d'aguantar de nosaltres, probablement perquè tots plegats no en sabíem més. Al capdavall, el que ha passat, ja ha passat.

També és bastant freqüent veure persones que viuen encaterinades amb el futur. N'hi ha que somien truites esperant que vindrà alguna cosa que farà màgicament que tot vagi bé del tot; altres, en canvi, miren amb aprensió i fins i tot una gran por el que ha de venir.

Quan anem caminant, més val posar l'atenció allà on hem de posar els peus. Si mirem enrere o massa endavant és molt probable que ens clavem una gran patacada... I en la vida és el mateix. Només podem viure ara i aquí. La resta són imaginacions.