Ara i aquí

És tot el que tinc, perquè no puc pas tenir res més: no hi ha res més! I això m'ho he de repetir sovint: no hi ha res més! Dintre meu hi ha una part propensa a fugir d'estudi i a somiar truites. Però no; no hi ha res més que l'ara i l'aquí.

Si vull viure de debò, només puc fer-ho ara i aquí, amb totes les limitacions que cadascú se sap, però també amb totes les possibilitats que poden arribar a contenir aquestes dues paraules tan curtes i clares. Qualsevol altre plantejament és ben bé fum.

Tot allò que m'ajudi a estar aquí i a estar-hi ara serà benvingut: vet aquí la clau per a aconseguir viure cada dia amb sentit, perquè fora de la realitat no hi ha res. Em pot servir espolsar-me la polsosa rutina, fer les coses ben de cor, amb atenció, fer-ho tot com si fos l'única vegada, sentir en molts moments la mirada d'algú que m'estima molt... En fi, en tot això és necessària la investigació: provar, temptejar, observar, inventar... 

Conten que uns deixebles preguntaren un dia al seu mestre: "Mestre, què és la il·luminació?". I ell els va respondre simplement: "La il·luminació és estar aquí".

Sembla senzill, però no ho és tant com fa l'efecte al primer cop d'ull. Aquesta mena de cosa agafallosa que podríem anomenar insatisfacció i el dimoni de l'accídia (una gran manca d'interès per les coses espirituals, essencials, profundes...), que ja feia anar de corcoll els qui es retiraven al desert els primers segles, entre altres factors, intenten apartar-nos constantment de l'ara i l'aquí. No hi ha més, doncs: és qüestió de tornar-hi, i tornar-hi, i tornar-hi.