Algunes reflexions personals 

després de la Diada

En les construccions antigues es veu molt bé:

tota edificació és formada per pedres.

En el poble passa una cosa semblant:

l'acció col·lectiva es basa en l'acció personal.

Sempre que celebro la Diada veig molta gent que, com jo, ha sortit a manifestar-se per decisió personal i lliure, com a afirmació i com a reivindicació, perquè tots els pobles del món són tresors de la humanitat i no necessiten el permís de ningú per a existir. I això, encara que considerin que molts dels qui detenen el poder són una vergonya i una calamitat, i que alguns d'aquests que surten al diari a fer grans declaracions més valdria que es dediquessin a fer mitja, per exemple.

Tant si hi ha pont com si no, tant si plou com si fa sol, hi som. Per què? Perquè hi volem ser, perquè estem convençuts que la independència ens és indispensable per a exercir com a poble, perquè estem farts de tenir un estat en contra i en volem tenir un a favor i perquè és un dret. Traduït: per convenciment personal.

Ja sabem que la independència no ens la portaran els Reis. Mentre s'hi treballa, em pregunto: i jo què puc fer?, què cal que faci? L'acció personal és insuficient, diuen. D'acord. Però és insubstituïble! Ja tenim una estelada al balcó? És una reivindicació visual —estèticament molt vistosa—, continuada, una pressió permanent, respectuosa i engrescadora. ¿Ja tenim els estalvis en una entitat catalana? Per què hauríem de donar els nostres diners als de la llotja del Bernabeu? I els contractes de serveis —llum, aigua, gas, telèfon...— ¿encara els tenim amb empreses estatals com abans (Endesa, etc.) o ja ens hem ocupat de buscar alternatives nostres i millors (Som Energia, Som Connexió...)?. I a quines botigues anem a comprar? A mi m'agraden més els supermercats que tenen 'sardinetes en oli d'oliva', 'paper higiènic', 'filets de lluç', etc., perquè això és el que realment vull comprar; les 'sardinillas en aceite de oliva', el 'papel higiénico' i els 'filetes de merluza' no m'agraden tant. Quines coses, oi? De fet, els mateixos colonitzadors ens ho ensenyen. ¿Recordeu fa uns pocs anys amb quina pressa van fer tancar el web de les 'Eines de país', que recomanava precisament això? En general, curiosament, el que més els fa esgarrifar és el que és més aconsellable que fem. Fàcil.