Bons propòsits per a viure de veritat

14. Redescobrir que soc 

«d'utilitat pública»

Contra el que molts creuen a ulls clucs,

tots som «d'utilitat pública»

i ens ho hem de recordar tot sovint per a aconseguir

viure d'acord amb el que som.

Si la meva vida fos com una simple «propietat privada», la meva manera de viure seria molt diferent: per mínima coherència, jo en seria el centre —o els meus, cosa que ve a ser el mateix—, formant allò tan conegut de l'egoisme d'un, de dos, de tres o de quatre: els «meus». Alhora, en seria també la beneficiària principal, si no l'única. Aquesta és la manera de viure que practica una majoria no comptada però extensa.

Resulta, però, que no sóc «propietat privada», sinó «d'utilitat pública». Per tant, la meva manera de viure diferirà bastant del patró anterior. El centre de la meva vida ja no seré jo, ni els «meus», sinó els altres. Aquells altres amb qui jo —una simple persona humana— em puc arribar a relacionar, un «altres» sempre indeterminat i sempre susceptible d'obrir-se i eixamplar-se. I els beneficiaris? Evidentment, també els altres, tothom.

La identitat configura la manera d'entendre i de viure la pròpia vida. Aquí podríem anar especificant més i més: si vull ser una persona de bé o vull fer simplement el que em dona la gana; si vull ser una persona altruista o egoista; si em considero més aprofitadora que aprofitada; si estic a favor de fer un món millor, en lloc d'anar tirant de la rifeta, sobretot quan la rifeta m'afavoreix a mi; si estic d'acord o no amb la injustícia, sigui qui sigui el qui l'hagi de suportar... En tots els casos, la meva identitat configurarà la meva manera de viure. I, segons com visqui, seré feliç o no. Qui se centra en si mateix no ho serà mai; qui es dona, sí. Aquesta és la saviesa que tots hauríem d'arribar a tenir.