Quin goig, la Diada 2021!

Hi vaig anar com cada any, per convicció.

Amb totes les mesures i sense por.

Hi vaig trobar exactament el mateix que jo hi aportava:

convicció, resistència, desig depurat de fer les coses ben fetes

i el goig de pertànyer a un poble mil·lenari que vol decidir les seves coses.

Perquè hi té tot el dret. El que passa és que n'hi ha que volen acaparar tots els drets i deixar tots els deures per als altres. Sobretot pretenen viure amb l'esquena dreta i que tots els altres treballin per ells... Això és més vell que l'anar a peu.

Em va agradar no trobar-hi eufòria. L'eufòria, d'altra banda tan humana en segons quins moments, és tan poc de fiar com l'abatiment, dues actituds contraposades que, si no són ja patològiques, són clarament infantils o immadures. Fora, doncs; en el present no necessitem pas actituds de pacotilla, sinó sòlides, argumentades, valentes i resistents, fruit de la reflexió i del compromís personal.

Uns amics comentaven que un parent de no sé qui no havia anat a la manifestació perquè estava molt desinflat. Si a mi m'agrada obrar amb llibertat, entenc que als altres també els agradi. I cadascú fa allò que creu més convenient. Això no és discutible. Però jo també soc lliure de contemplar atentament les actituds i accions dels altres i de reflexionar-hi per aprendre'n sempre alguna cosa de bo. La meva llibertat no em permet judicar, perquè m'enganyaria, però sí observar, reflexionar i aprendre dels altres. Doncs bé, fent-ho m'ha semblat veure que aquest desinflat parent de no sé qui s'havia equivocat de mig a mig pretenent prendre decisions des de l'estat d'ànim i no des de la convicció personal. Un altre dia ja en parlarem una mica més.