No podem improvisar

En la vida, en els moments de dificultat que de tant en tant tots passem, no puc improvisar en el que respecta a les actituds. No me'n puc treure cap de la màniga. Només tinc a punt les que ja tenia ben apreses i força practicades.

Els humans tenim una certa tendència diguem-ne "màgica", ja que molt sovint, en lloc d'encarar animosament la tasca d'aprendre alguna cosa en concret, estem ben convençuts que hi ha d'haver algun truquet, algun estratagema que faci drecera i ens estalviï la necessitat d'agafar el toro per les banyes i començar a treballar.

Doncs no. L'experiència i el sentit comú m'han ensenyat que no hi ha cap truquet: en totes aquestes qüestions, no podem pas improvisar. Si no tinc absolutament res a la nevera ni al rebost, no podré preparar un dinar per als meus amics, per senzill que sigui. Si no m'he entrenat primer, no podré fer el cim. Si cada dia m'atipo com un lladre, no podré mantenir el pes que em pertoca. I si sempre fes el que em dona la gana, peti qui peti, com sabria acceptar la limitació que m'imposa l'edat o la malaltia...?

Fer les coses ben fetes cada dia em surt a compte, perquè sempre tinc l'actitud necessària preparada. A qualsevol moment el senderi i la constància es mostren com a valors de molt preu, perquè és ben clar que a l'últim moment no podem improvisar.